El 9 de novembre es celebra el 20 aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Mur que, s'ha convertit en referent de llibertat, de somnis complerts.
No obstant això, i a pesar de ser moment de celebració d'un més que feliç esdeveniment, no he pogut evitar sentir-me trist per una falta de llibertat aliena. I és que, en dies com avui, en el qual celebrem la caiguda d'un mur, hi ha molts altres que, lluny de caure, se segueixen aixecant.
En dies com avui em vénen a la memòria, més que mai, milers i milers de persones que viuen tancades després de murs a Cisjordània i Gaza. Persones que viuen assetjades, veient minvats les seves més bàsics drets, humildades, privades de llibertat per a desplaçar-se per les seves ciutats i pobles, persones a les quals se'ls impedeix l'accés als domicilis dels seus familiars, a les seves escoles, universitats, botigues, hospitals, llocs de treball,... Persones a les quals un mur de formigó de vuit metres d'altura (dues vegades més alt i 5 vegades més llarg), actualment, gairebé sis-cents quilòmetres de longitud els impedirà, en dies com avui, celebrar aquest vintè aniversari que tant alegra a uns altres i altres.
En dies com avui m'agradaria oblidar que mai hauria de repetir-se el de Berlín. Però el que realment no podem oblidar és que el nostre silenci ens fa còmplices que aquest mateix lamentable fet s'estigui repetint, just avui, en Palestina. No podem oblidar que, a pesar que el Tribunal Internacional de Justícia del Faig declarés il•legal la construcció d'aquest mur al juliol de 2004, a pesar de les reiterades resolucions de l'ONU, la construcció d'un mur segueixi endavant enfront dels nostres nassos, enfront de la nostra diària passivitat, mentre ens felicitem per l'assoliment que va suposar la caiguda d'altre mur. Resulta tan irònic...
Lamentablement l'opinió publica acceptem explicacions com la que la construcció del mur en Palestina té com objectiu separar a uns d'uns altres, per a salvaguardar la seguretat de tots. En aquest cas, aquest mur estaria construït sobre la cridada "linia verda", però la realitat és que el mur està construït sobrepassant-la partint en dos pobles i ciutats palestines. La veritat és que aquest mur permet reduir cada dia més el ja de per si mateix minvat territori palestí, i els roba els terrenys més fèrtils i les zones amb els majors aqüífers. Seguim acceptant les més absurdes i inversemblants excuses. Seguim sent còmplices d'aquesta barbàrie.
Avui hem de recordar, la tristesa de la terra i la gent palestina, perquè el mur que els tanca, avui no ha caigut. I de la mateixa manera que el món ha fet amb el mur alemany, prendrem el mur que ofega a Palestina com referent de llibertat, i de somnis, algun dia complerts.
Parem el genocidi del poble Palestí!
*Plataforma per Palestina de Castelló
