Si no et va el nostre projecte, fes-t'ho tu mateixa. Eixe és el sentit per a combatre el pensament únic.
SUMARI:
3. EL PODER NOMÉS NEGOCIA AMB ELS SEUS PRODUCTES.
La maça de l'Iconoclasta: l’ “artefacte social” està a la vora del col·lapse. Qui li donarà l'última espenteta?.
12. DECREIXEMENT
EL VA INTENT DE POSAR A DIETA A LA BÈSTIA
L'emergència de pràctiques i moviments socials que sàpiguen qüestionar el capitalisme, es fa latent a ida que la crisi ecològica s'afona en el desastre.
19. REBEL·LIA : LA PENÚLTIMA MALALTIA INVENTADA
Si la grip porcina ve de la indústria càrnica, l'hiperactivitat humana és descrita com a rebel·lia
i diagnosticada com a malaltia.
21. ELECCIONS EUROPEES.
[46%] AMENAÇA L'ABSTENCIÓ
Va existir alguna vegada la demogràcia?. Continuar sent ramat o sortir-se de l’asimetria política.
23. PLANTEM CARA A L'EXPLOTACIÓ LABORAL
Reapropiem-nos del temps perdut obstaculitzant el procés de producció i consum.
Convertim el treball en oci i no en tortura.
26. GUERRA CONTRA ELS POBRES. LA MILITARITZACIÓ EN LES PERIFÈRIES URBANES. L'intent d'aïllar socialment els assentaments de pobres de les zones comercials, no aconsegueix frenar la insurgència. Massa pobres per a tant policia?.
+ARTICLES:Escric revolta amb pas feroç - apunts sobre el desig de calar-li foc a la postmodernitat - derroquem la torre de pisa - ni franquisme ni TAV - anarquisme antisocial, és la gent nostra enemiga? - les il·lusions insurreccionals - la influència del ciutadanisme i el derrotisme en el moviment autònom llibertari - la naturalesa de l'enfrontament - regant el mar...amb ferro - algunes notes sobre militància política - pandèmia i dominació - felicitat i conjuntura en un estat policial -ucraïna. míting dels treballadors de la fabrica ocupada de Kherson - la construcció del mite de la perillositat dels immigrants-
EDITORIAL:
No som així; no podem estar de braços creuats quan veiem que la vida mateixa és abocada a la seva pròpia extinció. No volem resignar-nos a viure en la nostra parcel·leta d'anarquia domèstica (cridi’s com es vulgui) i limitar-nos al nostre projecte de vida.
Volem i anem més enllà del conformisme perquè viure com es pensa i no lluitar contra el que et domina, és continuar sent un producte de consum.
L'autosuficiència com a exemple i estil de vida alternatiu, com a element transformador, no aconsegueix la seva plenitud si s'està obligat a dependre dels diners. I enfront d'això ningú s'escapa.. Es necessita col·lectivitzar el poc temps que ens deixa la mercantilització, per a alliberar les parcel·les més quotidianes de les nostres vides.
De la boca, només haurien de sortir paraules de coherència i no mesurar-nos per unes pautes eticomorals preconcebudes. Som conscients del pensament únic. Del que ens rodeja, i lluitem per canviar les coses. No estem soles, som mils ja....
Les revoltes en el món són un fet que fàcilment podran ocultar els seus mass-merdes. Però fora del seu circ mediàtic, hi ha una realitat latent, viscuda, invisible. I això, malgrat les seves policies, les seves drogues, la seva tecnologia (la que ens venen), els seus agents socials els resulta un impossible racionalitzar, socialitzar o domesticar el que no es veu però es sent.
La ràbia i la còlera es converteixen en combustible transformador. Alimentada per una frustració generalitzada, esclata de mil formes, en mil llocs. I com més desigualtat social, més creix la flama transformadora.
No hauríem de tallar-nos a expressar el nostre aclaparament i frustració quotidiana, i prendre-la amb els símbols que ens oprimeixen. Símbols que al cap i a la fi són guanys econòmicament i clarament destructibles.
Trenquem la pau social , la tranquil·litat amb què gaudeixen tot eixe fem paràsit i ostentós. Que amb el seu despropòsit i esnobisme sembla que ens estiguin dient: fer-vos fotre pringats i a currar més hores que em vull canviar de ferrarri.. Mentrestant, la gran majoria d'esclaus demòcrates i cívics els riuen les seves gràcies com a gilipolles.
Siguem seriosos. Això és una merda sense bitllet de retorn, que si no gira cap a una re-evolució total, potser no veurem tants albes com es vol creure. El planeta es mor i nosaltres amb ell.
Les paraules, l'escrit,el crit i la coherència viscuda, són armes tan necessàries com la pedra i la gasolina. Tot és necessari i mai de més. Tot és possible si hi ha voluntat de sortir el carrer i deixar que parlen els nostres actes. O no canviarem les nostres realitats..
Està tot controlat?, està tot previst? Perquè com més inverteixen en control social, més por demostren que els fotem-hi els seus negocis. El mateix terror a ser ignorats per la resta de la població, que la seva morralla socialitzadora sigui rebutjada de forma imprevisible. Que ens cansem-hi del seu cinisme capitalista. ..
El col·lapse d'aquesta civilització que només pensa en si mateixa és un fet. I el seu final ens delecta, encara que sigui per uns instants, amb la felicitat de saber aconseguir donar un altre espenteta cap a la seva pròpia autodestrucció; avançant-nos als seus propòsits, teixint xarxes socials per a noves societats lliures i ecològiques.
Petites actituds que diàriament sabotegen aquesta màquina, ens situa al costat de què també pateix les conseqüències del nostre propi consumisme.
Si la por i l'individualisme alienat són les armes més eficaces dels cacics, anarquitzem la individualitat i convertim-nos en animals lliures i incontrolats.
Salvatges del món, unim-nos per a fer realitat nostres somnis en la seva totalitat. Tot està per fer, tot per construir...Defenguem-nos atacant.
Prou!-projecte editorial. [xarxa contrapoder].
SensePàtria nº2 tardor2009 format PDF:
http://www.ziddu.com/download/7053066/sp2CAT.pdf.html
