Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

La darrera setmana hem conegut la
reglamentació, silenciada pels mitjans massius de desinformació, de
dues mesures europees que suposen atacs molt greus cap als drets
socials, laborals i individuals: l'ampliació de la jornada laboral
legal a 65 hores setmanals i la Directiva d'Immigració, que ja és
coneguda com la Directiva de la Vergonya.
Els mass media, efectivament, han obviat parlar-ne obertament, mentre
segueixen la seua campanya de criminalització dels migrants,
associant-los indirectamet amb la delinqüència organitzada o el
terrorisme. Han utilitzat la directiva de retorn com a part de
l'espectacle de persecució i linxament global cap als moviments i
estats antiimperialistes i revolucionaris americans; responent a les
dures i justes crítiques, o fins i tot amenaces, que diversos dirigents
com Chávez o Fidel Castro han llançat contra aquesta directiva racista
i inhumana.

Les institucions europees han tornat a quedar deslegitimades després
del NO irlandès al Pacte de Lisboa, que pretenia substituir a la
Constitució Europea. Els estats van voler imposar aquest nou text,
succedani de l'original i amb objectius i propostes essencialment
idèntiques, per sobre de qualsevol voluntat dels pobles i els
treballadors d'Europa i evitant al màxim les consultes. La negativa,
precisament en l'únic estat que ha recorregut a la consulta popular,
palesa les dificultats evidents d'un procés de construcció europea que
topa frontalment amb la diversitat d'interessos econòmics i
geoestratègics de les diferents potències, amb els diferencials en
termes de legislació laboral i de despesa pública social existents.
Aquests organismes deslegitimats i esgotats són l'escenari de les
disputes entre les necessitats i les estratègies dels diversos capitals
estatals; quan es tracta d'atendre a les necessitats del capital
transnacional, però, les disputes són inexistents. Ara, es tracta de
regular i transformar l'estructura social de forma activa, per
adaptar-la a les noves formes de reproducció i acumulació que exigeix
el capitalisme occidental.

Ens trobem en el context d'una desacceleració econòmica que ja fa temps
que ningú qüestiona i que pot tenir conseqüències imprevisibles sobre
les actuals formes d'acumulació del capital i de funcionament de
l'economia, sobre els mercats laborals i financers i sobre les
relacions internacionals. Un context de crisi és un escenari de lluita
aferrissada i d'oportunitats de transformar la realitat en diverses
direccions possibles. Ja sabem per quina direcció aposten els estats
occidentals: sabem que la crisi alimentària global no és fruit de la
casualitat, però tampoc de l'escassetat real. Sabem també que
l'especulació és en gran part responsable dels enormes augments dels
preus de l'energia i el petroli. La manca de voluntat política per
resoldre aquestes problemàtiques que afecten milions de persones, s'ha
fet palesa en les darreres setmanes (i de forma especialment dramàtica
a Roma, en una cimera contra la fam sense cap conclusió ni mesura
concreta d'importància).

La mateixa experiència històrica ens mostra que les grans crisis
econòmiques solen anar acompanyades de grans moviments de reacció: el
feixisme, l'autoritarisme i l'anticomunisme democràtic, durant la crisi
dels anys 1930, el neoliberalisme i noves formes d'agressió
imperialista després de la crisi dels 1970. Però també mostra que quan
el poble treballador és qui pren la iniciativa, quan hi ha resistència
creativa i autoorganització, sorgeix la capacitat d'influir en la
partició i repartiment del pastís, però també en la definició de les
seues formes, quantitats, colors, sabors... L'organització i la lluita
de la classe treballadora genera noves condicions i formes
d'organització socioeconòmica, força a concessions per part del
capitalisme i insitueix estructures, pràctiques i dinàmiques d'acció i
de solidaritat.

Després de quasi quaranta anys de progressives retallades socials i de
combat ideològic (i no solament) contra tot allò que puga sonar a
resistència al pensament únic i a la submissió al mercat, ara,
aprofitant la desorientació i la por a la crisi i la desestructuració
dels moviments de treballadors, els organismes polítics europeus volen
precaritzar i sotmetre per complet les nostres vides, el nostre
treball, les nostres relacions, la nostra mateixa existència.

En menys de dues setmanes es volen aprovar les majors retallades als
drets socials en moltes dècades. L'ampliació de la jornada laboral fins
al límit que tenia fa més de 150 anys, és una imatge clarificadora del
retrocès que es fa previsible, però també de la dimensió dels ferotges
atacs per part dels centres empresarials, productius i financers
transnacionals. A impuls de la socialdemocràcia de la tercera via (el
laborisme britànic) i aprofitant les pitjors condicions laborals
efectivament existents als nous estats membres de la UE es fixa la
jornada laboral en 48 hores setmanals, amb la possibilitat d'ampliar-la
fins a 60 per la negociació individualitzada del contracte entre
empresari i treballadora, cosa que a més és un atac a la negociació
col·lectiva i a l'organització clàssica de la classe obrera: basada en
la solidaritat i la unitat d'acció davant el capitalista. A més, però,
les hores legals de treball a la setmana podrien ampliar-se a 65 en el
cas de les guàrdies i l'assistència mèdica... i aquesta mesura va en
paral·lel a un imparable procès de privatització i introducció dels
valors de la competència i la mercaderia en el sistema sanitari europeu.

Així mateix, la Directiva de Retorn d'Immigrants és, tal i com ja han
reconegut diversos sectors socials i laborals, una aberració i una
burla als drets humans. Criminalitza la simple voluntat de milers de
persones de fugir de la condemna a què el sistema capitalista mundial,
l'imperialisme, els sotmet en els seus països d'origen. Tractar de
fugir de la misèria es converteix en delicte! Les persones sense els
permisos burocràtics pertinents (difícils d'aconseguir, tot siga dit)
seran a partir d'ara delinqüents. Es generalitzarà la reclusió en els
vexatoris Centres d'Internament, se n'ampliarà el període de retenció
fins a 18 mesos i es podran detenir i expulsar també els menors d'edat,
en el que constitueix una clara violació dels drets humans i els drets
dels infants, tan celebrats pel liberalisme. S'accelararan
arbitràriament els tràmits per a la retenció i l'expulsió. La Directiva
que caldrà aplicar a partir de 2010 podria suposar la deportació de més
de 8 milions de persones i la massificació dels “guantànamos” europeus,
ja que de fet es preveu fins i tot la utilització de les presons en cas
de saturació dels Centres d'Internament. El govern espanyol s'ha donat
pressa a explicar que no aplicaran la directiva, tot i que sí que han
reconegut que ampliaran els terminis de retenció fins a 60 dies. Potser
volen ocultar alguna cosa? La indigna renúncia per part del PSOE a tot
vestigi d'ètica, en haver votat per l'aprovació d'aquesta mesura,
conjuntament amb els suposats adversaris de la socialdemocràcia
europea, els partidaris de Sarkozy, Rajoy, Berlusconi.

Davant l'aprovació d'aquesta directiva racista i classista que
persegueix bàsicament els migrants de rendes baixes i baixa
qualificació de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i l'Àsia, mentre se segueix
promovent la dramàtica fuga de cervells; davant l'aposta del
capitalisme europeu per l'explotació de la mà d'obra de l'est europeu
ja integrat parcialment a la UE, hem de plantar cara. Davant la
retallada de drets i l'increment de l'explotació, davant les
contractacions en origen i l'apartheid a escala mundial els i les
treballadores, aturades, assalariades i autònomes subcontractades,
estudiants, els migrants d'avui i els descendents dels migrants
d'ahir... tots i totes hem de fer una aposta clara per la unitat
d'acció i la resistència sense treva al genocidi i l'esclavatge del
segle XXI, les úniques respostes que el capitalisme és capaç de donar a
la crisi que el mateix sistema ha provocat.

Els joves, un dels principals sectors socials afectats per aquests
atacs, no podem quedar-nos callades. Des de Maulets, el jovent
independentista i revolucionari fem una crida als joves i no tan joves,
nouvinguts o no, a unir-nos per lluitar: deixem-los ben clar que no
estem disposades a pagar la crisi. Cridem a les accions directes
descentralitzades arreu del país contra un PSOE racista, contra un PP,
contra una UMP racistes, xenòfobs i totalment servils als interessos i
idees d'aquells que prioritzen els drets de les coses, de la mercaderia
i del capital, davat dels drets de les persones. Cridem a la
mobilització, a l'organització i unió de tots i totes contra l'enemic
comú. Construïm la resistència! Cap a la unitat popular i la justícia
social!

Canya a Espanya, a França i al capital. Independència i revolució!

Maulets, el jovent indepedetista i revolucionari
Països Catalans, 24 de juny de 2008

www.maulets.org