Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

La
darrera setmana hem conegut la reglamentació, silenciada pels
mitjans massius de desinformació, de dues mesures europees que
suposen atacs molt greus cap als drets socials, laborals i
individuals: l'ampliació de la jornada laboral legal a 65
hores setmanals i la Directiva d'Immigració, que ja és
coneguda com la Directiva de la Vergonya.

Els
mass media, efectivament, han obviat parlar-ne obertament,
mentre segueixen la seua campanya de criminalització dels
migrants, associant-los indirectamet amb la delinqüència
organitzada o el terrorisme. Han utilitzat la directiva de retorn com
a part de l'espectacle de persecució i linxament global cap
als moviments i estats antiimperialistes i revolucionaris americans;
responent a les dures i justes crítiques, o fins i tot
amenaces, que diversos dirigents com Chávez o Fidel Castro han
llançat contra aquesta directiva racista i inhumana.

Les
institucions europees han tornat a quedar deslegitimades després
del NO irlandès al Pacte de Lisboa, que pretenia substituir a
la Constitució Europea. Els estats van voler imposar aquest
nou text, succedani de l'original i amb objectius i propostes
essencialment idèntiques, per sobre de qualsevol voluntat dels
pobles i els treballadors d'Europa i evitant al màxim les
consultes. La negativa, precisament en l'únic estat que ha
recorregut a la consulta popular, palesa les dificultats evidents
d'un procés de construcció europea que topa frontalment
amb la diversitat d'interessos econòmics i geoestratègics
de les diferents potències, amb els diferencials en termes de
legislació laboral i de despesa pública social
existents. Aquests organismes deslegitimats i esgotats són
l'escenari de les disputes entre les necessitats i les estratègies
dels diversos capitals estatals; quan es tracta d'atendre a les
necessitats del capital transnacional, però, les disputes són
inexistents. Ara, es tracta de regular i transformar l'estructura
social de forma activa, per adaptar-la a les noves formes de
reproducció i acumulació que exigeix el capitalisme
occidental.

Ens
trobem en el context d'una desacceleració econòmica que
ja fa temps que ningú qüestiona i que pot tenir
conseqüències imprevisibles sobre les actuals formes
d'acumulació del capital i de funcionament de l'economia,
sobre els mercats laborals i financers i sobre les relacions
internacionals. Un context de crisi és un escenari de lluita
aferrissada i d'oportunitats de transformar la realitat en diverses
direccions possibles. Ja sabem per quina direcció aposten els
estats occidentals: sabem que la crisi alimentària global no
és fruit de la casualitat, però tampoc de l'escassetat
real. Sabem també que l'especulació és en gran
part responsable dels enormes augments dels preus de l'energia i el
petroli. La manca de voluntat política per resoldre aquestes
problemàtiques que afecten milions de persones, s'ha fet
palesa en les darreres setmanes (i de forma especialment dramàtica
a Roma, en una cimera contra la fam sense cap conclusió ni
mesura concreta d'importància).

La
mateixa experiència històrica ens mostra que les grans
crisis econòmiques solen anar acompanyades de grans moviments
de reacció: el feixisme, l'autoritarisme i l'anticomunisme
democràtic, durant la
crisi dels anys 1930, el neoliberalisme i noves formes d'agressió
imperialista després de la crisi dels 1970. Però també
mostra que quan el poble treballador és qui pren la
iniciativa, quan hi ha resistència creativa i
autoorganització, sorgeix la capacitat d'influir en la
partició i repartiment del pastís, però també
en la definició de les seues formes, quantitats, colors,
sabors... L'organització i la lluita de la classe treballadora
genera noves condicions i formes d'organització
socioeconòmica, força a concessions per part del
capitalisme i insitueix estructures, pràctiques i dinàmiques
d'acció i de solidaritat.

Després
de quasi quaranta anys de progressives retallades socials i de combat
ideològic (i no solament) contra tot allò que puga
sonar a resistència al pensament únic i a la submissió
al mercat, ara, aprofitant la desorientació i la por a la
crisi i la desestructuració dels moviments de treballadors,
els organismes polítics europeus volen precaritzar i sotmetre
per complet les nostres vides, el nostre treball, les nostres
relacions, la nostra mateixa existència.

En
menys de dues setmanes es volen aprovar les majors retallades als
drets socials en moltes dècades. L'ampliació de la
jornada laboral fins al límit que tenia fa més de 150
anys, és una imatge clarificadora del retrocès que es
fa previsible, però també de la dimensió dels
ferotges atacs per part dels centres empresarials, productius i
financers transnacionals. A impuls de la socialdemocràcia de
la tercera via (el laborisme britànic) i aprofitant les
pitjors condicions laborals efectivament existents als nous estats
membres de la UE es fixa la jornada laboral en 48 hores setmanals,
amb la possibilitat d'ampliar-la fins a 60 per la negociació
individualitzada del contracte entre empresari i treballadora, cosa
que a més és un atac a la negociació col·lectiva
i a l'organització clàssica de la classe obrera: basada
en la solidaritat i la unitat d'acció davant el capitalista. A
més, però, les hores legals de treball a la setmana
podrien ampliar-se a 65 en el cas de les guàrdies i
l'assistència mèdica... i aquesta mesura va en
paral·lel a un imparable procès de privatització
i introducció dels valors de la competència i la
mercaderia en el sistema sanitari europeu.

Així
mateix, la Directiva de Retorn d'Immigrants és, tal i com ja
han reconegut diversos sectors socials i laborals, una aberració
i una burla als drets humans. Criminalitza la simple voluntat de
milers de persones de fugir de la condemna a què el sistema
capitalista mundial, l'imperialisme, els sotmet en els seus països
d'origen. Tractar de fugir de la misèria es converteix en
delicte! Les persones sense els permisos burocràtics
pertinents (difícils d'aconseguir, tot siga dit) seran a
partir d'ara delinqüents. Es generalitzarà la reclusió
en els vexatoris Centres d'Internament, se n'ampliarà el
període de retenció fins a 18 mesos i es podran detenir
i expulsar també els menors d'edat, en el que constitueix una
clara violació dels drets humans i els drets dels infants, tan
celebrats pel liberalisme. S'accelararan arbitràriament els
tràmits per a la retenció i l'expulsió. La
Directiva que caldrà aplicar a partir de 2010 podria suposar
la deportació de més de 8 milions de persones i la
massificació dels “guantànamos” europeus, ja que de
fet es preveu fins i tot la utilització de les presons en cas
de saturació dels Centres d'Internament. El govern espanyol
s'ha donat pressa a explicar que no aplicaran la directiva, tot i que
sí que han reconegut que ampliaran els terminis de retenció
fins a 60 dies. Potser volen ocultar alguna cosa? La indigna renúncia
per part del PSOE a tot vestigi d'ètica, en haver votat per
l'aprovació d'aquesta mesura, conjuntament amb els suposats
adversaris de la socialdemocràcia europea, els partidaris de
Sarkozy, Rajoy, Berlusconi.

Davant
l'aprovació d'aquesta directiva racista i classista que
persegueix bàsicament els migrants de rendes baixes i baixa
qualificació de l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i
l'Àsia, mentre se segueix promovent la dramàtica fuga
de cervells; davant l'aposta del capitalisme europeu per l'explotació
de la mà d'obra de l'est europeu ja integrat parcialment a la
UE, hem de plantar cara. Davant la retallada de drets i l'increment
de l'explotació, davant les contractacions en origen i
l'apartheid a escala mundial els i les treballadores,
aturades, assalariades i autònomes subcontractades,
estudiants, els migrants d'avui i els descendents dels migrants
d'ahir... tots i totes hem de fer una aposta clara per la unitat
d'acció i la resistència sense treva al genocidi i
l'esclavatge del segle XXI, les úniques respostes que el
capitalisme és capaç de donar a la crisi que el mateix
sistema ha provocat.

Els
joves, un dels principals sectors socials afectats per aquests atacs,
no podem quedar-nos callades. Des de Maulets, el jovent
independentista i revolucionari fem una crida als joves i no tan
joves, nouvinguts o no, a unir-nos per lluitar: deixem-los ben clar
que no estem disposades a pagar la crisi. Cridem a les accions
directes descentralitzades arreu del país contra un PSOE
racista, contra un PP, contra una UMP racistes, xenòfobs i
totalment servils als interessos i idees d'aquells que prioritzen els
drets de les coses, de la mercaderia i del capital, davat dels drets
de les persones. Cridem a la mobilització, a l'organització
i unió de tots i totes contra l'enemic comú. Construïm
la resistència! Cap a la unitat popular i la justícia
social!

Canya
a Espanya, a França i al capital. Independència i
revolució!

Maulets,
el jovent independentista i revolucionari

Països
Catalans, 24 de juny de 2008

 www.maulets.org