Indymedia La Plana: Centre de mitjans independent

Reflexions sobre la participació política i social.

Publicat per
Observatori Social Castelló

(text íntegre a http://www.observatorisocialcastello.blogspot.com/)

En aquesta reflexió proposem una anàlisi,
basada també en dades de sondeig d'opinió o estadístiques, que dona una
imatge més amplia, i menys oficial, de la participació social i
política de la població. Son dades representatives de l'estat espanyol, però poden servir per reflexionar des de casa nostra.

En concret, anem a analitzar un capítol del llibre "Barometro social de España. Análisis del periodo1994-2004" elaborat pel col.lectiu madrileny IOÉ, i publicat per Traficantes de sueños.

La cultura del "cinisme polític":

En
primer lloc, el concepte de cinisme polític és un terme que s'ha
aplicat per definir la cultura política dominant a l'estat espanyol. Es
pot resumir en la valoració positiva que es fa dels principis
democràtics, mentre s'adopta una actitud passiva i d'escassa
intervenció social per part de la majoria de la societat. Per altra
banda, es legitima amb el vot la representació política, mediada per
partits polítics i sindicats, mentre es desconfia i critica l'actitud
dels representants.

Així, a nivell de carrer, l'estat espanyol és el país de la UE on menys es parla d'assumptes polítics amb els amics i amigues o familiars. Segons l'Eurobaròmetre de
1999, solament un 7% de la població ho feia a sovint, mentre un 49% mai
parlava de política amb els amics, amigues o familiars. Mentre la
mitjana europea es trobava en el 12 i el 30% respectivament. L'any
2004, un 63'2% de la població espanyola es declarava poc o gens interessada en la política.

No
obstant, si ens quedem ací, com es sol fer, tenim un panorama desolador
des de la perspectiva de la participació i intervenció social. Però,
com defensen els autors del llibre que ens ocupa, hi han altres dades,
molts vegades desapercebudes. Si bé una gran proporció de la població
declara no estar interessats en la política, no sabem els motius. Així,
també crida l'atenció que un 68'4% de la població afirma que és
necessari introduir mecanismes per a fomentar la participació dels
ciutadans en les decisions polítiques, mentre solament un 17% considera
que les decisions polítiques son assumpte exclusiu dels polítics
professionals.

Sobre la democràcia i les seves institucions.

Mentre,
com hem vist, la població espanyola sol defensar la democràcia com a
forma de govern, un 50% pensa que són necessaris alguns canvis.
Tanmateix, un 24% de la població pensa que el sistema necessita molts canvis, i un 11% que necessita un canvi total. Solament un 8% pensa que la democracia funciona bé, i no necessita cap canvi.

Respecte els partits
polítics, la crítica social cap a ells sol ser constant a l'estat
espanyol. Els partits són la institució social menys valorada, i la més
corrupta. Un 56'7% de la població pensava en 1997 que els diputats es
presentaven a les eleccions "pel poder i la influencia que atorga el
càrrec". L'any 2005, un 28% de la població afirmava que en les
decisions dels diputats influïen les cúpules del seu partit, i un 11%
afirmava que eren els mitjans de comunicació. Mentre solament un 4%
pensaven que les decisions dels diputats estaven determinades per
l'opinió pública o pels seus votants.

A pesar d'açò, en un altra
enquesta de 2005, un 73% de la població pensava que sense partits
polítics no hi ha democràcia. No obstant, un 85% defensaven nous mecanismes per a la participació directa en assumptes polítics. Els partits polítics eren considerats coma poc participatius pel 66% de la població.

El poder real i la participació.

Finalment,
veiem la resposta a un baròmetre sobre "qui mana realment a Espanya?"
de l'any 2005. En primer lloc trobem el govern, seguit molt de prop per
les grans empreses i la Banca. Entre
un 40% i un 48% de la població atribueix el poder a aquestes
institucions. Les institucions amb menys poder real són el Parlament
(10%) i els sindicats (5%).
Evidentment, una majoria social es
conscient que els interessos econòmics particulars s'imposen als
interessos d'una majoria social de forma evident, amb la connivència
del govern.

Pel que fa a formes alternatives de participació
més directes: Un 43% pensava que millorarien la recollida d'opinions de
la comunitat, un 36% que seria millor per controlar els assumptes
públics, i un 28% que generarien major consens en les decisions
polítiques.

Algunes conclusions:

De
la informació presentada, podem extreure unes tendències socials
relativament oposades a la ideologia de la delegació en especialistes i
representants polítics:

1) Es defensen els principis sobre els que es sustenta el sistema democràtic. No obstant, s'és molt crític pel que fa als interessos ocults dels representats polítics i les institucions de representació.
2) Una ampla majoria social defensa noves formules més participatives d'intervenció social. Al mateix temps que es mostren disposats a posar en pràctica diferents modes d'intervenció política no representativa.
I que es reivindica l'impacte positiu que aquestes formes de
participació aportarien a la resolució de conflictes, presa de
decisions i al consens social.
3) No obstant, tot i la declaració d'intencions majoritaria, no és la majoria de la població la que efectivament participa en aquestes formes alternatives de fer política. Hauríem d'ocupar-nos dels motius.
4) Per altra banda, la
legitimitat del sistema democràtic de representació és manté més
gracies als mitjans de comunicació de masses i a la tasca de les
institucions, que a la consciencia i compromís de la societat.
Hem vist com l'opinió majoritària és que les decisions col.lectives es
sustenten més sobre interessos particulars de la classe política, les
cúpules dels partits, les grans empreses i la Banca, que sobre els
interessos comuns.
5) Una ampla
majoria social és partidària d'aprofundir en la democràcia, i una de
cada tres persones pensa que necessita un canvi substancial.
5) Podem parlar doncs, de que existeix
cert consens social al voltant de la falta de democràcia real i la
necessitat de noves formes de participació, que superen els interessos
particulars de la representació política i mediàtica.

Trobar
eixes formes de participació social en la decisió i gestió dels
assumptes públics és el repte ara mateix. Sabem que una majoria social
es favorable a aquestes transformacions. Caldrà vore sobre quines bases
es desenvolupa i en quins mecanismes es recolza.