alguns comentaris sobre les pasades eleccions a Castelló de la Plana.

Com és ben sabut el PP ha tornat a guanyar unes eleccions a la nostra ciutat per ampla majoria. En concret el PP ha tret a Castelló 28.620 vots enfront els 22.838 del PSOE. En percentatge de vot açò es tradueix en un 49% i un 39% respectivament, aguditzant encara més el bipartidisme local, respecte d'altres eleccions. On quasi 9 de cada 10 persones que voten ho fan per partits espanyols.

El que cal fer notar al fil d'aquests resultats és el fet que sembla ser que el PP toca (i manté) el seu sostre electoral a la nostra ciutat. Un sostre electoral que està sent prou més alt a la resta del País Valencià que a les nostre comarques. El resultat mitjà del PP a nivell autonòmic és del 52'3% de vots front un 37'4% del PSOE. A la provincia de Valencia és del 52'2% front 37% del PSOE, i a Alacant de 52'9% front 37'5%. 

En qualsevol cas, si comparem els resultats del PP amb les anteriors europees de 2004 s'evidencia un cop més el sostre electoral dels populars. Respecte aquelles eleccions, els vots al PP solament han augmentat en 1.300 vots, mentre que el percentatge de vot s'ha reduit unes dècimes, mantenit-se al 49%. Per la seua banda, el PSOE ha reduit 1.200 vots i perdent un 4% de pecentatge de vot.L'abstenció en ambdues convocatories ha sigut molt similar 52,9% en 2004 i 50,7% en 2009.

Comparant aquests resultats amb les altres convocatories recents (municipals 2007 i estatals 2008), tot i incrementar-se el nombre de votants derivat de la major participació, el PP es manté en ambdues eleccions en un 47'9% dels vots, sense arribar a la majoria absoluta. Cal notar que els seus resultats a nivell de País Valencià són prou més elevat, trencant la barrera de la majoria absoluta. El PSOE, per la seua banda passa del 38'6% de les municipals a un 44'5% de les estatals de 2008, quan la diferència entre ambdos partits va ser la més reduida dels darrers anys, amb 3.000 vots a favor del PP. 

En resum, sembla ser que independentment del que fa a la participació, el PP manté el seu percentatge de vot, encara que oscil.le el nombre de persones que van a votar, i per tant el nombre de vots que rep. No obstant, el vot al PSOE si que depèn més de la participació electoral, ja que aquest augmenta prou més que el del PP quan hi ha menys abstenció. entre 2007 i 2088 hi ha un 14% més de paritcipació, el PP augmenta en 6.300 vots, mentre que el PSOE ho fa en més de 10.000. Així, mentre el PP mantenia el 47'9% del total de vot en els dos comicis, el PSOE passava del 38,6% al 44'5%. 

 Per tant, es podria estar més prop del que pensem d'un probable esgotament del model de gestió popular, sempre i quan la contestació social (i no sols la política) estiga a l'altura de les circumstàncies. Una acció decidida de crítica i mobilització que siga capaç de trencar el monopoli polític de la classe dirigent local, i de minar les seues bases electorals menys conscienciades, l'anomenat pel president de la diputació com a vot cautiu o vot agraït, etc... 

No estem tant lluny de les eleccions de 2004, on el PP va treure els pitjors resultats recentment, i quan PP i PSOE quedaven a 28 vots de diferencia. La diferencia entre aquelles generals i les de 2008 està en que ells van ser capaços d'aconseguir 2.500 vots més, mentre el PSOE en perdia 500. Si mirem l'abstenció aquesta és quasi similar en ambdos convocatories. 

Almenys veiem que a les nostres comarques el PP ja no és capaç d'augmentar el suport electoral utilitzant recursos caciquils, ni d'aconseguir la xifra psicològica de la majoria absoluta. si bé esperaven el recolzament massiu del poble, per tal d'esquivar els casos de corrupció i imputació judicial de destacats càrregs del partit i del govern, aquest s'ha mantingut als nivells habituals. El que és preocupant és que no hi haja vots de càstig entre les persones dretanes de la nostra ciutat, que semblen impasibles a les pràctiques feixistes i totalitaries dels populars, cosa que no parla massa bé de l'actitud ètica i democràtica de l'electorat popular.