24 de Febrer entre les 10:00 i les 14:00 a la Pl. de Les Aules >>> Trobada pel territori i el medi ambient. [PaRtiCipA!!] A les comarques castellonenques la xarxa del capitalisme depredador està fortament instal·lada en el cos social, tot i que comencen a haver-hi algunes escletxes. Darrere de la fredor d'una ciutat despersonalitzada, hi ha persones, hi ha lluites, hi ha símptomes esperançadors: les veus discordants amb el progrés destructiu augmenten dia rere dia als pobles de l'interior [Manifestació >>> Què estem fent amb la nostra terra: Imatges + Vídeo + Crònica]. Un altre símptoma el trobem en el mateix sistema, el qual amb certes iniciatives es converteix en el seu propi enterramorts [Promoció turística de Castelló].
Malgrat aquest avanç, encara queda molta feina per fer. S'ha d'arribar a un espectre més ampli de població i remoure consciències perquè la gent canvie els valors i isca de la lletania. És de vital importància anar construint petits espais de llibertat, per poder respirar dins d'una societat malalta, corrompuda en la seua columna vertebral pel poder dels diners. Cal buscar nous estímuls per a l'acció i així recuperar eixa ràbia necessària per a tot canvi social des de la base. Si no ara, quan?.
Juntem-nos, juntem-nos
El preu de no renunciar
Malauradament, pensar i expressar de forma pública el que una persona pensa, pot tenir greus conseqüències a nivell social, laboral, polític, etcètera. Casos en tenim de ben clars, per exemple els col·lectius en defensa del territori que han rebut nombroses pressions i amenaces per oposar-s´hi a les actuacions especulatives dels governs municipals. Un cas actual més clar és el del jugador de futbol Oleguer Presas qui ha escrit un article d´opinió on denuncia els abusos per part del poder judicial, com ara amb els articles de Iñaki De Juana Chaos. En menor mesura que a De Juana, dir la seua li ha suposat una forta pressió i fins i tot la retirada del patrocini per part de la marca esportiva Kelme, intervinguda per la Generalitat Valenciana. Kelme té un crèdit de 9 milions d´euros amb el govern valencià. A l'Estat espanyol fer ús d´uns dels drets més bàsics, com és la llibertat d´expressió, té greus represàlies.
Silenci, feixistes als carrers
La presència de l'extrema dreta a tots els nivells de la societat és un fet innegable, només cal mirar a la classe política on el Partit Popular es nega a condemnar la dictadura franquista, o bé a la justícia on els feixistes entren per una porta i se'n van per una altra amb total impunitat. També podríem nomenar a l'església, a l'exèrcit, als periodistes i fins i tot a una part de la classe treballadora que aprova i veu amb bons ulls tots allò que fa l'extrema dreta envers els immigrants, les minories de l'estat, etcètera. La premsa ignora la violència de l'extrema dreta i fins i tot certs periodistes aplaudeixen els seus actes i minimitzen els règims dictatorials de Franco, Hitler o Pinochet. Per la seua banda el govern espanyol proposa una llei de la memòria històrica que ridiculitza i deixa en l'oblit a totes les víctimes de la dictadura. Aquest silenci encara es continua aplicant als qui pateixen les agressions feixistes.
La lluita del MIL a debat
Durant els últims anys del règim franquista arreu de l'Estat espanyol apareixen diverses organitzacions armades que pretenen impulsar el trencament amb la dictadura i aconseguir una revolució social i de base, amb un discurs clarament anticapitalista. Entre les organitzacions armades més destacades trobem entre d'altres a Terra Lliure i el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), les quals amb escasos recursos van aconseguir un gran ressò tant social com a nivell de mitjans de comunicació. En el cas del MIL, especialment, per la condemna a mort de Salvador Puig i Antich que va morir executat pel règim franquista després d´haver estat jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort del sotsinspector de la Brigada Político Social Francisco Anguas Barragán. La figura de Puig Antich així com la del MIL han tornat a l´actualitat amb l´estrena de la pel.lícula de Manuel Huerga, per això el Casal Popular de Castelló convida un antic activista del MIL perquè ens done la seua visió sobre tot allò que va envoltar la lluita clandestina dels anys setanta.
Què estem fent amb la nostra terra?
Manifestació >>> dissabte 27 de gener. 12:00h a La Farola L’evolució que els usos del sòl està experimentant a la Plana, principalment per causa dels avenços d’una urbanització massiva i sobre terrenys no sempre adequats, és molt preocupant. Les conseqüències ambientals i paisatgístiques d’aquest procés són molt negatives.Per part del sector agrari tenim milers de transformacions de cultius per a crear nous regadius, molts d'ells il·legals i transformant terrenys forestals; sobrexplotació d'aqüífers; milers de tones de verins per a controlar plagues; erosió; abandó de terres; contaminació; males polítiques agrícoles en un sector en perpètua crisi que es mobilitza per poder subsistir. Per un altra part, tenim el caos urbanístic produït pel creixement en explosió lligat a l’èxode rural en massa. Milers de programes d'actuació integrada-PAIS; construccions fem; destrucció de paratges naturals; construccions en zones inundables; més carreteres i infraestructures; permissivitat. Així mateix, el model actual d’urbanització té conseqüències pernicioses per a la qualitat de vida dels ciutadans, de les quals les dificultats d’accés a l’habitatge, l’increment de la mobilitat i l’augment dels costos dels serveis són l’expressió palpable. A tot açò en Castelló cal sumar la contaminació atmosfèrica produida pel Serrallo, en ampliació i denunciada per via penal per part de la plataforma NO a la contaminació. És així com la pràctica de l’urbanisme ha esdevingut massa sovint sinònim d’opacitat i fins i tot de corrupció. Així doncs, l’eina que havia de servir per ordenar els usos del territori en benefici de la col·lectivitat s’ha acabat identificant, moltes vegades, amb una tècnica inintel·ligible on la participació del conjunt d’actors presents en els territoris és irrellevant i on sols prevalen els interessos dels agents urbanitzadors. Presentació oficial de la Coordinadora Per la Terra
