La presència de l'extrema dreta a tots els nivells de la societat és un fet innegable, només cal mirar a la classe política on el Partit Popular es nega a condemnar la dictadura franquista, o bé a la justícia on els feixistes entren per una porta i se'n van per una altra amb total impunitat. També podríem nomenar a l'església, a l'exèrcit, als periodistes i fins i tot a una part de la classe treballadora que aprova i veu amb bons ulls tots allò que fa l'extrema dreta envers els immigrants, les minories de l'estat, etcètera. La premsa ignora la violència de l'extrema dreta i fins i tot certs periodistes aplaudeixen els seus actes i minimitzen els règims dictatorials de Franco, Hitler o Pinochet. Per la seua banda el govern espanyol proposa una llei de la memòria històrica que ridiculitza i deixa en l'oblit a totes les víctimes de la dictadura. Aquest silenci encara es continua aplicant als qui pateixen les agressions feixistes.
La lluita del MIL a debat
Durant els últims anys del règim franquista arreu de l'Estat espanyol apareixen diverses organitzacions armades que pretenen impulsar el trencament amb la dictadura i aconseguir una revolució social i de base, amb un discurs clarament anticapitalista. Entre les organitzacions armades més destacades trobem entre d'altres a Terra Lliure i el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), les quals amb escasos recursos van aconseguir un gran ressò tant social com a nivell de mitjans de comunicació. En el cas del MIL, especialment, per la condemna a mort de Salvador Puig i Antich que va morir executat pel règim franquista després d´haver estat jutjat per un tribunal militar i condemnat com a culpable de la mort del sotsinspector de la Brigada Político Social Francisco Anguas Barragán. La figura de Puig Antich així com la del MIL han tornat a l´actualitat amb l´estrena de la pel.lícula de Manuel Huerga, per això el Casal Popular de Castelló convida un antic activista del MIL perquè ens done la seua visió sobre tot allò que va envoltar la lluita clandestina dels anys setanta.
Què estem fent amb la nostra terra?
Manifestació >>> dissabte 27 de gener. 12:00h a La Farola L’evolució que els usos del sòl està experimentant a la Plana, principalment per causa dels avenços d’una urbanització massiva i sobre terrenys no sempre adequats, és molt preocupant. Les conseqüències ambientals i paisatgístiques d’aquest procés són molt negatives.Per part del sector agrari tenim milers de transformacions de cultius per a crear nous regadius, molts d'ells il·legals i transformant terrenys forestals; sobrexplotació d'aqüífers; milers de tones de verins per a controlar plagues; erosió; abandó de terres; contaminació; males polítiques agrícoles en un sector en perpètua crisi que es mobilitza per poder subsistir. Per un altra part, tenim el caos urbanístic produït pel creixement en explosió lligat a l’èxode rural en massa. Milers de programes d'actuació integrada-PAIS; construccions fem; destrucció de paratges naturals; construccions en zones inundables; més carreteres i infraestructures; permissivitat. Així mateix, el model actual d’urbanització té conseqüències pernicioses per a la qualitat de vida dels ciutadans, de les quals les dificultats d’accés a l’habitatge, l’increment de la mobilitat i l’augment dels costos dels serveis són l’expressió palpable. A tot açò en Castelló cal sumar la contaminació atmosfèrica produida pel Serrallo, en ampliació i denunciada per via penal per part de la plataforma NO a la contaminació. És així com la pràctica de l’urbanisme ha esdevingut massa sovint sinònim d’opacitat i fins i tot de corrupció. Així doncs, l’eina que havia de servir per ordenar els usos del territori en benefici de la col·lectivitat s’ha acabat identificant, moltes vegades, amb una tècnica inintel·ligible on la participació del conjunt d’actors presents en els territoris és irrellevant i on sols prevalen els interessos dels agents urbanitzadors. Presentació oficial de la Coordinadora Per la Terra
Necessitats que esdevenen privilegis
Últimament sembla que la gent comença a conscienciar-se de la situació urbanística i especulativa en la que ens trobem immersos tota la societat. Aquesta societat del capital i de consum priva a les persones dels drets o les necessitats més bàsiques i necessàries per a poder viure amb una certa dignitat. En els darrers anys, d'una forma més clara i abusiva, convertint l'accés a aquestes necessitats bàsiques en autèntics privilegis, i el cas més clar i vergonyós és la situació de poder accedir a un habitatge, ja siga de lloguer o de compra, qualsevol de les dues opcions és una autèntica aventura que qui s'arrisca no sap ben bé com eixirà d'ella. Els preus dels pisos s'han duplicat en els últims cinc anys a les comarques de Castelló. D'aquesta manera tot aquest magma consumista s'assegura que la gent únicament pense en treballar per a poder pagar, pagar i pagar i que per tant no tinga temps en parar-se ni un segon en pensar en quin merder estan ficats i del qual difícilment podran eixir.
Pasión x Castellón
Amb aquest lema l'ajuntament de Castelló ha iniciat una campanya mitjançant la qual pretén transmetre a la població els valors que segons el propi consistori infundeix a tot allò que fa el poder municipal per la ciutat. Els cartells han estat penjats als fanals de tots els carrers del centre amb paraules com "tradición, familia, sostenibilidad, educación, futuro" entre d'altres i finalitzant amb l'eslògan "Pasión por Castellón". Certament podriem canviar eixos "valors" i posar aquells que realment identifiquen a la classe política governant de les comarques del Nord del País Valencià, i amb els quals la gent els ha relacionat sempre. L'enginy una vegada més es troba per davant de la caspositat de la classe política de La Plana la qual encara viu entre els teixits del postfranquisme. I és que costa relacionar als Fabra, Calles, Sevilla i companyia amb conceptes com cultura, sostenibilitat, ecologia, urbanisme quan veiem com els apliquen en la pràctica.
