La construcció s'ha convertit en un potent motor econòmic que roba al territori l'equivalent a 140 camps de futbol al dia a tot l'estat espanyol. En aquesta dècada han desaparegut 250.000 hectàrees de bosc a causa dels projectes urbanístics. Aquest model urbanístic se sustenta en tres pilars: en primer lloc l'oferta, un producte generador d'enormes plusvàlues gràcies a que els responsables de la seua gestió (els ajuntaments) han permès valorar el sol rústic comprat per les promotores com a urbanitzable fins i tot abans de la seua requalificació; en segon lloc la demanda, formada per un grup molt ampli que en nombroses ocasions utilitza l'habitatge per especular; i per últim un mercat restringit, cada volta més obscurantista i opac. El sector immobiliari i la banca estan estretament units, el 60% del crèdit total en l'estat espanyol està vinculat a la rajola, ja siga amb préstecs a la construcció, a la compra d'habitatges, o préstecs als promotors per a la compra de sòl i desenvolupament de projectes. La construcció està fagocitant a una indústria turística que segueix ancorada en el model de "sol i platja" que implica la construcció de més hotels i segones residències. El turisme de masses està destruint els objectius que persegueixen els mateixos turistes: el patrimoni natural i cultural dels pobles que elegeixen per a les seues vacances. El fiscal anticorrupció, Antonio Salinas, destaca que les màfies s'organitzen amb el concurs de testaferros i homes de confiança autòctons, i així creen grans xarxes de societats pantalla que els permeten ocultar-se amb total tranquil·litat. Més d'una vintena de narcotraficants detinguts en els últims anys comptaven amb les seues pròpies agències immobiliàries, repetint un model ja conegut a Cancun, Miami o Nàpols. A la Plana veiem el comportament mafiós d'algunes immobiliàries com per exemple en l'intent de desallotjament del CSO Roquetes , o podem consultar els innombrables desgavells urbanístics al litoral en l'informe de Greenpeace , o com Marina d'Or construeix sobre una necròpolis. Coses similars a les que narra el documental: “Green paradise. La califòrnia Europea” pel·licula que mostra, en el context del País Valencià, l'escandalós conflicte entre enormes interessos polítics i econòmics al voltant de la construcció i els habitants que tenen les propietats i la forma de vida en conseqüència amenaçades. Visualment es confronta a l'audiència amb la prova d'una frontera, mes enllà de la qual un urgent debat és inevitable, ja que està en joc no sols l'herència paisatgística del territori (entesa com a riquesa tangible i com a expressió d'identitat), sinó també la prevalença de drets humans bàsics protegits per llei i massa sovint ignorats per polítics i funcionaris. En una àmplia perspectiva, podríem dir que està en joc el futur d'un poble.