Replantejaments entre assalts

En aquests temps de forta ofensiva del capital en les seues formes més totalitàries i descarnades, amb l'augment del conformisme i la desmovilització social, l'ofensiva urbanitzadora i especulativa, la impunitat per la corrupció política i la destrucció ecològica, la precarització del treball i la vida, el desprestigi de la cultura pròpia i la criminalització de la reivindicació d’aquesta;… en definitiva, progressiva imposició del model-espectacle “Pasión x Castellón”. Diversos col·lectius actualitzen els seus discursos i les seues praxis per aguditzar la nostra crítica social.

Entre aquests col·lectius trobem la més que veterana distri comú que fa els seus replantejaments sobre l'edició músical alternativa degut a que ja no estem en aquella época on l’opció d’editar resultava molt més costosa, l’edició de material no es trobava amb l’actual saturació d’edicions o no existia l'accés lliure a la música que permet internet.No es pot seguir fent el mateix quan tot ha canviat completament.

La distri llença uns punts mínims i delicats de revisió i debat:

  • Els textos.Des de la distri es considera una desvalorització del propi treball veure llibrets de discos amb faltes d’ortografia.
  • El discurs. Es dóna una saturació de les temàtiques i la forma de tractar el contingut dels textos; una saturació als discursos. veure com sempre es toquen els mateixos temes i de la mateixa forma, repetint-se esquemes i consignes sense grans reflexions. En general es dóna una manca de recerca a noves possibilitats aplicades als textos, una manca de desig investigador, trencador, incisiu o reflexiu.
  • La imatge. El disseny i maquetació exterior que presenten els discos resulten una carta de presentació del grup, la seua música i les seues idees. Per una persona que no haja escoltat un determinat grup, trobar-se amb la portada o el format del disc suposa fer-se una primera idea que li pot condicionar a adquirir o no el disc, recordar-lo,… De la mateixa forma que als textos, a la imatge de molts discos eixits a traves distris alternatives, també s’estan donant mancances; portades que repeteixen esquemes, refregits d’idees utilitzades en altres treballs de música similar, portades que no diuen res, errades de maquetació, desproporció al tamany dels textos, utilització de tipografies de dificultosa legibilitat, combinació d’infinites tipografies sense cap intencionalitat, desproporció a les combinacions de segells, manca de coherència al disseny integral,… Tot un seguit d’errades que denoten deixadesa, manca de cultura visual i una desvalorització fins i tot del treball propi.Per fer el disseny i maquetació d’un disc cal veure que es necessita alguna cosa més que domini de programes de disseny; aspectes com una cultura visual i musical, coneixement de les expressions artístiques vinculades a un determinat estil de música, coneixement d’algunes regles bàsiques de maquetació o normes tipogràfiques (s’utilitzen o no), una mica d’intuïció, desig d’investigar i innovar, ens poden ajudar per obtenir resultats més ambiciosos a l’estètica del disc.
  • Autoria i llicències Creative Commons. Tal com està la indústria cultural de pesada amb el tema dels drets d’autor i la criminalització de la circulació lliure de música, sembla interessant que des de les bandes que es mouen pel circuit alternatiu s’aposte per aquestes llicències copyleft, les Creative Commons. Alhora que es protegeix l'autoria i no es limita la difusió de la música, s'està dotant d’un posicionament públic i explícit al treball davant del debat intencionat, manipulat i alarmista d’institucions com la SGAE i artistes afins a aquest bunker. A més, suposa donar-li una coherència al treball d’acord a una filosofia d’edició al marge dels valors estrictament mercantilistes.

Un altre col·lectiu que es fa els seus replantejaments, en aquest cas pel que respecta a infrastructura, és el Casal Popular. El Casal Popular de Castelló sembla trobar-se en un punt d’inflexió. Davant l’oportunitat de donar vida a un nou espai pel centre social molt més cèntric i amb més potencialitats s’ha rellençat una campanya per fer front al nou repte. Donem el salt!

El foc crema

El foc ha cremat bona part de la comarca de l'Alcalatén front la impotència de veïns i veïnes dels pobles de L'Alcora, Atzeneta, Costur, Figueroles, Llucena i Vall d'Alba. Un foc que ha arrasat grans extensions de bancals, alguns d'ells mig abandonats a causa de la cada volta més evident mort de l'agricultura en l'interior. En el joc del monopoli global la nostra casella sols admet la indústria del turisme i la de la ceràmica. Ja no resta lloc per a aquelles activitats tradicionals que produïen aliments i deixaven nets el termes.

A tot açò cal sumar la manca de responsabilitat per part d'Iberdrola, empresa culpable de l'incendi, i i de l'ocultació i manipulació de les dades sobre el mateix. Cal anar en compte ja que ja que no seria la primera vegada que Iberdrola eixiria impune i sense assumir les seues responsabilitats, com ja va passar en l'incendi del 2003.

Però aquest estiu no tan sols han cremat els pobles, també hem vist com es cremava una persona fruit de la seua desesperació. Estar lluny de sa casa i extraordinàriament explotat és el que ha fet saltar els murs de la desesperació i la senyal d'alarma al fallar els mecanismes que tenim per al control social de la pobresa: Les presons, caritas, creu roja, menjadors socials, la policia, ong's, el padre ricardo, la metadona…tota una xarxa que manté la pobresa dins d'allò permès per a la moral dominant. Unes polítiques socials del capitalisme que sols serveixen per evitar les molèsties que generen els pobres.

10 Anys de FAB!!

La Festa Alternativa als Bous de Borriol fa 10 anys. La FAB neix com una festa autogestionada creada per un bon grapat de gent jove i engrescadora del poble de Borriol farta d'unes festes oficials que únicament oferien bous, ball i missa. La capacitat creativa de l'assemblea de la FAB cristal·litza en la iniciativa de practicar unes festes pròpies, populars, gratuïtes i completament independents de qualsevol institució ja siga privada o institucional. Fa ja 3 anys l'ajuntament de borriol decideix negar el carrer a la FAB sense cap base legal i per pur despotisme autocràtic.La vella lluita que arrosseguen les nostres comarques entre la capacitat creadora del poble i la necessitat per part de les institucions de controlar-la, domesticar-la i si açò no és possible, destruir-la. Han estat 7 anys de carrer, d'aire lliure i 3 anys de clausura, de càstig, de prohibició, de censura. En 10 anys ha hagut més de 20 concerts, han passat més de 50 grups, bandes i formacions de molt diferents estils. Més de 30 actuacions teatrals de diferents artistes i companyies. Mentre es permetia utilitzar el carrer, 6 fires d'artesania. 20 vesprades de jocs infantils per els més menuts i unes poquetes per als adults. Més d'una vintena de xerrades, debats, conferències, documentals i exposicions de diferents temàtiques. Han ofert 6 nits de disfresses quan ja feia anys que no es programaven, però que molta gent s'organitza per a celebrar des de fa uns pocs anys. 7 partides de pilota en les seues diferents modalitats i jocs: al carrer, al trinquet i al frontó, abans de la reforma del trinquet i després, perquè fins i tot un any s'ha negat l'ús del trinquet municipal. Han ofert contacontes per a xiquets i adults. Han ofert sopars de pa i porta. Han ofert exhibicions de Capoeira, break dance i dansa del ventre. Cercaviles amb dolçainers i tabaleters i recentment amb bastoners i grups d'animació. 4 correfocs. El primer campionat de futbol virtual a Borriol per a tots els seus aficionats… En definitiva, 10 programes públics i gratuïts. Sense necessitat de cap subvenció i sense cap ànim de lucre. 10 anys de festes alternatives, 10 anys d'una major diversitat i pluralitat per al poble i els seus visitants. En 10 anys La FAB ni s'ha venut ni s'ha lligat a ningú ni a res, mantenint aquest projecte independent de cap interès que no siga ell mateix. Com diu el manifest de la FAB: "Cal que ho diguem en xinès? Fa anys que volem que se'ns jutge pels fets i no per tanta exageració i tanta mentida, per tant d' interès". I un any més, ací estem: ::.Programa de la FAB

Cap on ens porta el creixement econòmic?

Tots els pronòstics sobre els efectes del canvi climàtic i l'escalfament del planeta s'estan acomplint. Les dades empiríques en centenars d’estudis i informes científics són aclaparadores. Tot i això, la classe dominant s'escudeja en la fe en el creixement econòmic sense albirar els límits del planeta, alhora que des dels seus altaveus mediàtics bandeja de l’ideari hegemònic la finitud dels recursos naturals just en un temps de catàstrofe mediambiental.
A les comarques de la Plana i l'Alcalatén hi ha la concentració d'indústria ceràmica més gran del sud d'Europa. Aquest motor de l'economia valenciana és un dels principals contribuents autòctons a l'escalfament global a causa de la contaminació atmosfèrica de les seues emissions. A més, tal com sosté la Plataforma No a la Contaminació, la producció desenfrenada d'aquesta indústria ha originat greus problemes de salut pública (sobretot malalties respiratòries i tumors) en el que es coneix com "triangle ceràmic", l'espai ubicat entre l'Alcora, Vila-real i Castelló ["Núvols negres al paradís del taulell." Article del setmanari El Temps].
En front del compromís dels moviments socials amb la recerca de solucions i alternatives a aquest sistema insostenible ens trobem amb unes jornades sobre el dèficit d'aigua organitzades per l'UJI, on predominà la postura d'aquells "experts" que menyspreen l'efecte de les persones en el canvi climàtic, i que de retruc, són favorables de forma quasi unànime al transvasament de l'Ebre per solucionar el problema del dèficit hídric de les nostres comarques [Més informació].
Fins quan resistirà el planeta aquest creixement econòmic?.

Necessitem un altre món per estimar en llibertat

La lluita per reforçar la solidaritat amb totes les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (col·lectiu LGBT) del món té les seues efemèrides. Així el 17 de maig és el dia internacional contra l'homofòbia (discriminació per orientació sexual) i la transfòbia (discriminació per identitat de gènere), ja que aquesta data recorda aquest dia del 1990 quan l'OMS va suprimir l'homosexualitat de la llista de malalties mentals. Una altra efemèride més famosa és el 28 de juny, dia per l'alliberament del col·lectiu LGBT.
Aquestes dates ens recorden que cal un posicionament quotidià, individual i col·lectiu, de cadascuna de les persones d'aquesta societat. Encara queda molt camí per recórrer. Recordem que ara fa un any vam conèixer la brutal agressió a la ciutat de Castelló a una transsexual. La narració dels fets no oferia dubtes: Maribel eixia de sa casa quan va escoltar una veu: "Maricó, fill de puta, acabarem amb tu!". Llavors, dos joves, van començar a agredir-la d'una manera salvatge, i només la intervenció d'uns veïns que hi passaven va impedir que arribaren a més [Més info]. Un any després d'aquell fet lamentable diversos col·lectius han portat endavant diferents iniciatives per refermar la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia. Una jornada es va endinsar mitjançant diverses activitats en alguns dels aspectes de la realitat d'aquest col·lectiu. A més a més, una acció de denúncia a la seu del PSOE ressaltava el rebuig als intents per inserir les identitats de gènere i les opcions sexuals dins del patriarcat. Entre d'altres coses es criticava la nova Llei d'Identitat de Gènere, la qual permet canviar de nom i sexe sempre que abans passes pel psiquiatre per obtenir un diagnòstic de "disfòria de gènere" després de visites periòdiques perquè et revisen i jutgen la identitat, pel que se segueix considerant patologia mental la condició transsexual.