En aquests temps de forta ofensiva del capital en les seues formes més totalitàries i descarnades, amb l'augment del conformisme i la desmovilització social, l'ofensiva urbanitzadora i especulativa, la impunitat per la corrupció política i la destrucció ecològica, la precarització del treball i la vida, el desprestigi de la cultura pròpia i la criminalització de la reivindicació d’aquesta;… en definitiva, progressiva imposició del model-espectacle “Pasión x Castellón”. Diversos col·lectius actualitzen els seus discursos i les seues praxis per aguditzar la nostra crítica social.
Entre aquests col·lectius trobem la més que veterana distri comú que fa els seus replantejaments sobre l'edició músical alternativa degut a que ja no estem en aquella época on l’opció d’editar resultava molt més costosa, l’edició de material no es trobava amb l’actual saturació d’edicions o no existia l'accés lliure a la música que permet internet.No es pot seguir fent el mateix quan tot ha canviat completament.
La distri llença uns punts mínims i delicats de revisió i debat:
- Els textos.Des de la distri es considera una desvalorització del propi treball veure llibrets de discos amb faltes d’ortografia.
- El discurs. Es dóna una saturació de les temàtiques i la forma de tractar el contingut dels textos; una saturació als discursos. veure com sempre es toquen els mateixos temes i de la mateixa forma, repetint-se esquemes i consignes sense grans reflexions. En general es dóna una manca de recerca a noves possibilitats aplicades als textos, una manca de desig investigador, trencador, incisiu o reflexiu.
- La imatge. El disseny i maquetació exterior que presenten els discos resulten una carta de presentació del grup, la seua música i les seues idees. Per una persona que no haja escoltat un determinat grup, trobar-se amb la portada o el format del disc suposa fer-se una primera idea que li pot condicionar a adquirir o no el disc, recordar-lo,… De la mateixa forma que als textos, a la imatge de molts discos eixits a traves distris alternatives, també s’estan donant mancances; portades que repeteixen esquemes, refregits d’idees utilitzades en altres treballs de música similar, portades que no diuen res, errades de maquetació, desproporció al tamany dels textos, utilització de tipografies de dificultosa legibilitat, combinació d’infinites tipografies sense cap intencionalitat, desproporció a les combinacions de segells, manca de coherència al disseny integral,… Tot un seguit d’errades que denoten deixadesa, manca de cultura visual i una desvalorització fins i tot del treball propi.Per fer el disseny i maquetació d’un disc cal veure que es necessita alguna cosa més que domini de programes de disseny; aspectes com una cultura visual i musical, coneixement de les expressions artístiques vinculades a un determinat estil de música, coneixement d’algunes regles bàsiques de maquetació o normes tipogràfiques (s’utilitzen o no), una mica d’intuïció, desig d’investigar i innovar, ens poden ajudar per obtenir resultats més ambiciosos a l’estètica del disc.
- Autoria i llicències Creative Commons. Tal com està la indústria cultural de pesada amb el tema dels drets d’autor i la criminalització de la circulació lliure de música, sembla interessant que des de les bandes que es mouen pel circuit alternatiu s’aposte per aquestes llicències copyleft, les Creative Commons. Alhora que es protegeix l'autoria i no es limita la difusió de la música, s'està dotant d’un posicionament públic i explícit al treball davant del debat intencionat, manipulat i alarmista d’institucions com la SGAE i artistes afins a aquest bunker. A més, suposa donar-li una coherència al treball d’acord a una filosofia d’edició al marge dels valors estrictament mercantilistes.
Un altre col·lectiu que es fa els seus replantejaments, en aquest cas pel que respecta a infrastructura, és el Casal Popular. El Casal Popular de Castelló sembla trobar-se en un punt d’inflexió. Davant l’oportunitat de donar vida a un nou espai pel centre social molt més cèntric i amb més potencialitats s’ha rellençat una campanya per fer front al nou repte. Donem el salt!
