La Plana dóna resposta al feixisme

Publicat per admin el Ds, 16/02/2008 - 20:51

Davant les agressions violentes per part d'individus d'ideologia neonazi ocorregudes en els darrers mesos i sobre tot en la setmana passada, avui dia 16 de Febrer s'ha convocat una concentració per mostrar la resistència a l'avanç del feixisme en les nostres comarques. L'extrema dreta está seguint una estratègia d'infiltració als ambients obrers i juvenils, está aprofitant el descontent social i la crisi. En aquest avanç l'extrema dreta compta amb la impunitat de les seues agressions. Però la impunitat no és casual. El feixisme ha estat històricament un producte del capitalisme, que l’ha utilitzat quan l’ha necessitat. A hores d’ara, deixant fer a aquests grups s’aconsegueix allò que l’estat no pot fer directament sense descrèdit del seu caràcter pretesament “democràtic”: atemorir i reprimir els moviments populars, especialment si posen en perill els seus pilars fonamentals: el capitalisme, la “unitat de la pàtria” i la monarquia. Perquè atemorir i reprimir és el que pretenen, en definitiva, els feixistes. Per denunciar aquesta escalada feixista s'ha constituït La Plataforma Cívica per la Convivència

Més informació:

Cobertura d'Indymedia de la Plana a la concentració
Comunicat d'Endavant-OSAN davant les agressions feixistes a Castelló

Demanen il·legalitzar España 2000 a Castelló
Comunicat de Maulets davant les darreres agressions feixistes
España 2000 contesta
Prou agressions feixistes!
Per la llibertat, prou d’agressions feixistes!

Marina D'or s'afona?

Publicat per admin el Dl, 14/01/2008 - 03:30

Entre els pobles costaners d'Orpesa i Cabanes el senyor Jesús Ger García, porta ja uns quants anys construint uns 40.000 habitatges i intentant crear 7.500 places hoteleres més o menys, tot això en una superfície d'uns 18 milions de metres quadrats amb el nom de Marina D'or. Tot això si ho juntem equivaldria a una ciutat quasi tan gran com Castelló.

Si ho mirem bè el senyor Ger s'ha carregat bona part del litoral de la Plana Alta per a que les famílies vinguen de vacances a banyar-se als "balnearis d'aigua marina", passejar per jardinets de cartró pedra i que els xiquets d'aquestes famílies juguen en atraccions del parc temàtic. Per a després acabar fer una de les mils de reclamacions que es fan tots els anys per voler oferir un producte de molt baixa qualitat constructiva, a més de construccions il·legals com el pont d'accés a l'anomenada "Ciudad Festival" o la falta de subministrament d'aigua en alguns apartaments.

Totes les carències que sofreix Marina D'or no son escoltades per els regidors de les dos localitats properes, ja que son els mateixos que reben viatges per acompanyar Jesús Ger a inaugurar oficines de l'empresa a l'estranger o son empleats de la mateixa, a de mes de tindré molt bones influencies dins de la Diputació de Castelló.

El pastís que va crear fa uns anys Jesús Ger el qual gran part de l'alta societat castellonenca volia pegar-li mos pareix que s'esta passant i ja no es tan suculent com abans, aquest últim any Marina D'or va acomiadar a 300 treballadors i treballadores, d'una plantilla propera als 3.000. A part d'això l'empresa Construcciones Castellón 2000, la qual finance totes les operacions immobiliàries a passat de guanyar 54 milions d'euros entre 2004 i 2005 a guanyar 12 milions d'euros. Si a tot això sumem que aquesta empresa te deutes a llarg termini per valor de 114 milions d'euros i de 443 milions d'euros a curt termini, pareix que la cosa no va tan be com pareixia.

Mes informació:

- Reportatge sobre Marina D'or: Part 1, Part2, Part3.

El feixisme campa com vol

Publicat per admin el Dg, 06/01/2008 - 14:46

El passat 29 de juny, en un concert organitzat per l'Ajuntament d'Onda en el recinte “multiusos” de la mateixa població, van ser agredits 3 joves per part dels porters de seguretat del recinte (coneguts empleats de l'empresa de seguretat Levantina, treballant en nom d'una altra empresa: Roberto Ramón S.L ), amb l'ajuda d'un nazi de Castelló amb nombroses denúncies per agressions i amenaces.
Aquest personatge va reconéixer els joves i els va assenyalar informant als porters de la seua presència, els quals no van dubtar en aprofitar la seua posició com a encarregats de la “seguretat” i sense donar cap explicació els van traure pel coll, a espentes, patades i cops de puny, al mateix temps que el nefast personatge els recriminava: “…como se os ocurre venir al pueblo de España 2000!?…”. Quan va aparèixer un agent de la policia local els porters canvien al paper de víctimes i comuniquen a l'agent que havien estat agredits pels joves i per això anaven darrere d’ells. El policia analitza la situació i decideix identificar els 3 joves, i seguidament, els informa que l'empresa de seguretat els anava a denunciar per agressió.
Passats 4 mesos, els joves reben una citació per comparèixer en categoria de denunciant-denunciat a un judici de faltes per lesions i injúries, amb aquesta citació apareix la declaració de 2 oficials i 4 agents de la Policia Local d’Onda, mentint sobre els fets ocorreguts, ja que asseguren que van vore com els joves agredien als porters i els amenaçaven, afavorint i posicionant-se a favor dels porters de seguretat.

Aquests fets han donat peu a unes Jornades Antifeixistes per denunciar la impunitat d'aquestes empreses.

75 anys de les Normes de Castelló

Publicat per admin el Dc, 05/12/2007 - 12:39

A principis del segle XX, la literatura en valencià es debatia entre dos corrents. Per una banda, existien els defensors d’un valencià castellanitzat, anomenats comunament escriptors d'espardenya (d’on prové la típica expressió per referir a un castellanisme: "espardenyà"); i per altra banda els que utilitzaven una ortografia massa arcaica. A principi dels anys 30, els joves escriptors valencians van publicar a la revista Taula de Lletres Valencianes un manifest dirigit als escriptors i a les publicacions valencianes, el qual pretenia crear unes normes per a assolir la unificació ortogràfica. Arran d'aquest comunicat, a l'any 1932 es reuneixen a Castelló les principals entitats culturals i els principals escriptors per signar el què avui coneixem com les Normes de Castelló, les quals van suposar un gran avanç cap a la unitat de la llengua.

Enguany es compleixen els 75 anys, per això s'han convocat unes Jornades per la llengua en commemoració de la signatura de les normes del 32. Comencen el dimarts 11 de desembre i finalitzen el 15 de desembre amb una manifestació per la unitat de la llengua [a les 19:30 a la Farola] i, per la nit, amb un concert.

Més info:
Principals entitats que signaren les normes:

La lluita dins la presó

Publicat per admin el Dg, 21/10/2007 - 17:20

La societat capitalista creix de forma incontrolada sense cap consideració pels obstacles que puguen aparèixer en el seu camí de devastació social, ambiental o cultural. Aquesta societat de l'opulència i l'espectacle deixa grans masses de la població fora de la cursa per l'ascens social i mostra la cara de la marginació i la repressió salvatge. En el vèrtex de la piràmide del control social aquesta societat situa la presó, mecanisme creat principalment per a qui es queda al marge d'aquest sistema social i per a qui lluita per destruir-lo.

El que passa dins de la presó no deu arribar mai ni preocupar al "ciutadà normal" per a qui el capitalisme ja l'ha encaixat al seu interior i fidelment realitza la seua funció en la reproducció de la misèria social i cultural de les nostres vides. Però les escletxes apareixen fins i tot en les situacions més extremes, la vaga de fam de Joaquín Garcés en la presó de Castelló detingut el 16 de Setembre del 2003 junt a 6 companys més en el marc de lluita social per l’alliberament dels processats a les manifestacions de Salónica en Juny del mateix any. Una vaga de fam en protesta per la situació dels companys Gabriel Pombo Da silva i Jose Fernandez Delgado, actualment empresonats a Alemanya i per la abolició de L’estat-capital que trenca amb la submissió dins de la presó i dirigeix mirades cap a dins del centre penitenciari de Castelló.

Mirades com les de l'assemblea d'estudiants llibertaris que han realitzat unes jornades contra les presons i una marxa en solidaritat malgrat la poca resposta social i atenció fins i tot dins dels moviments socials castellonencs.