A l'any 1999 es va signar la declaració de Bolonya amb la qual es pretén crear l'anomenat EEES (Espai Europeu d'Ensenyament Superior), aquest procés no ha estat lliure de crítiques, principalment perquè s'ha fet a esquenes de la comunitat universitària i no s'ha comptat en cap moment amb la veu dels estudiants, a banda d'això hi ha uns altres punts bastant criticables:
- Graus i Postgraus: Els estudis es configuren en dos cicles, grau i postgrau, aquest últim dividit en màster i doctorat. El problema rau en què totes les carreres siguen de 3 (diplomatures i enginyeries tècniques) o 5 anys (llicenciatures i enginyeries) es converteixen en graus de 4 anys, però no seran equiparables amb les actuals, aquests graus tindran un ensenyament molt bàsic. El primer any les assignatures tindran un caire molt general desviant així la intenció de la titulació i al finalitzar el grau els estudiants no ixen amb les mateixes retribucions, un exemple clar és el de dret, ara per a exercir d'advocat serà necessari tindre un postgrau. Si l'estudiant decideix optar pel postgrau per a especialitzar-se, haurà de tenir amb compte que el preu serà molt més elevat, des de 18.40€ (normalment els no presencials) a 50€ els més cars i clarament amb més opcions de futur.
- Crèdits ECTS: Amb l'actual pla d'estudis un crèdit té al voltant d'unes 10 hores lectives, amb la implantació del Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits(ECTS) el crèdit passa a tindre de 25 a 30 hores tenint en compte la càrrega lectiva de l'estudiant fora de classe, fent que l'estudiant acumule una jornada de 40 hores, en compte de les 22 actuals. Així s'aconsegueix crear la figura de l'estudiant a temps complet cosa que impossibilita la tasca d'estudiar i treballar a la vegada, comportant una elitització de la universitat. La forma de mesurar aquesta càrrega lectiva es manar "entregables" per a casa (el que sempre hem anomenat deures) i preguntant quantes hores s'han invertit en la realització dels mateixos, per a tenir un control dels alumnes fora de la classe.
- Beques-Prèstec: L'estat ha dit que no invertirà diners en aquest canvi de pla d'estudis, per la qual cosa es deixa que entre capital privat a l'hora d'invertir en els postgraus. Com aquests tenen un preu molt més elevat i no hi haurà més diners per a les beques a fons perdut, s'ha decidit crear el sistema de beques-préstec en el qual l'estudiant rebrà immediatament els diners però haurà de tornar-los una vegada es fique a treballar.S'aconsegueix així que la gent en compte de demanar beques optarà per la via fàcil amb el préstec bancari. D'aquesta forma la demanda de beques disminuirà conseqüentment l'estat tendirà a no invertir en les beques.
- Dogmatització de l'estudiantat: El pla portarà a terme una pèrdua d'autonomia de l'estudiantat. Entre la càrrega lectiva fora de classe, l'assistència obligatòria i el control més exhaustiu de l'estudiantat, donarà lloc a una universitat molt més rígida en la qual no s'educarà sinó es consumirà educació, trencant així l'esperit crític que sempre ha caracteritzat a la universitat. Com a conseqüència es crearan individus molt més submissos enfocats directament al mercat laboral.
A la nostra comarca més concretament a la Universitat Jaume I, es porta temps realitzant una tasca de conscienciació cap a tota la comunitat universitària des de la creació d'una Assemblea Contra Bolonya de caire autònom, la realització d'una vaga i manifestació, despenjament de pancartes, fins a una acampada contra Bolonya enmig del vestíbul d'Humanes el dimarts 9 de desembre.
66. És el nombre de dones assassinades des del començament de l'any fins a data d'avui. Açò és només la punta de l'iceberg. La manifestació més brutal d'una societat masclista i patriarcal.
