La construcció ha sigut el gran motor econòmic d'aquesta economia en continu creiximent i constant depredació de l'entorn ecològic, humà i cultural com podem veure actualment en els Plans Urbanístics i Pla de Paisatge a la Tinença de Benifassà.

Basar el futur d'un poble en un sol sector productiu als dictats del capital i els mercats transnacionals és un gran error com es constata amargament en l'actualitat, on en les comarques de Castelló en tres mesos s'han produit tantes solicituds de suspensió de pagaments per part de les empreses com tot l'any passat.

Des d'aquest mitjà s'ha insistit constantment sobre la impunitat i la brutalitat amb que avança aquest model de creixement, especialment en sectors com la construcció: Pràctiques properes a l'esclavisme amb tràfic ilegal de ma d'obra relacionat amb Marina d'Or, les immenses sumes de diners que LUBASA va estafar fent frau fiscal, cosa que van suposar una comdemna a dos anys de pressó a Luís Batalla silenciada pels mitjans de comunicació, la contractació de "matons" per a apallissar i desallotjar als joves que havien fet de l'antiga granja del camí Roquetes el seu habitatge, les condicions laborals asfixiants, i totes les agresions al medi ambient. Ara a aquesta llista cal afegir el tràfic de drogues segons el departament d'estat dels Estats Units d'America (DEA).

Ara l'economia espanyola amb el paró en la construcció ha entrat en crisi i ho patirem els i les de sempre, les persones a qui ens destrueixen el medi ambient, a les que ens toca treballar per a les seues empreses amb les seues condicions, a les que ens toca sofrir la càrrega de les hipoteques per pagar el pis, a les presdones que ens acomiadaran per que han fet suspensió de pagaments etc. Però es tot el model el que ens sacseja i a nivell mundial. Nacions Unides (ONU) ja va advertir dels riscos "clars i presents" d'un estancament econòmic mundial, provocat, sobretot, per la crisi creditícia i la debilitat del dòlar. En el seu informe anual, 'Perspectives i Situació Econòmica Mundial 2008', l'organització estima que l'economia global creix només un 3,4% en 2008, percentatge menor que el de 2007 i que podria, fins i tot, caure fins al 1,6% si el clima fos encara més desfavorable.

Els mercats financers de tot el món viuen un moment de màxima incertesa, a causa de l'esclat de la bombolla immobiliària als EUA durant l'any 2007 i la crisi de les hipoteques subprime, a la que cal sumar la caiguda del dòlar i els desequilibris entre els països que han registrat un gran superàvit, com Xina, i els que han desenvolupat un gran dèficit, com els EUA. Amb aquest panorama, es podria parlar d'una gran crisi mundial?. Serem com sempre simplement públic en aquest espectacle o passarem a l'acció?.