A principis del segle XX, la literatura en valencià es debatia entre dos corrents. Per una banda, existien els defensors d’un valencià castellanitzat, anomenats comunament escriptors d'espardenya (d’on prové la típica expressió per referir a un castellanisme: "espardenyà"); i per altra banda els que utilitzaven una ortografia massa arcaica. A principi dels anys 30, els joves escriptors valencians van publicar a la revista Taula de Lletres Valencianes un manifest dirigit als escriptors i a les publicacions valencianes, el qual pretenia crear unes normes per a assolir la unificació ortogràfica. Arran d'aquest comunicat, a l'any 1932 es reuneixen a Castelló les principals entitats culturals i els principals escriptors per signar el què avui coneixem com les Normes de Castelló, les quals van suposar un gran avanç cap a la unitat de la llengua.

Enguany es compleixen els 75 anys, per això s'han convocat unes Jornades per la llengua en commemoració de la signatura de les normes del 32. Comencen el dimarts 11 de desembre i finalitzen el 15 de desembre amb una manifestació per la unitat de la llengua [a les 19:30 a la Farola] i, per la nit, amb un concert.

Més info:
Principals entitats que signaren les normes:

• Societat Castellonenca de Cultura.
• Lo Rat Penat.
• Centre de Cultura Valenciana.
• … 11 entitats més i 61 personalitats.