La societat capitalista creix de forma incontrolada sense cap consideració pels obstacles que puguen aparèixer en el seu camí de devastació social, ambiental o cultural. Aquesta societat de l'opulència i l'espectacle deixa grans masses de la població fora de la cursa per l'ascens social i mostra la cara de la marginació i la repressió salvatge. En el vèrtex de la piràmide del control social aquesta societat situa la presó, mecanisme creat principalment per a qui es queda al marge d'aquest sistema social i per a qui lluita per destruir-lo.

El que passa dins de la presó no deu arribar mai ni preocupar al "ciutadà normal" per a qui el capitalisme ja l'ha encaixat al seu interior i fidelment realitza la seua funció en la reproducció de la misèria social i cultural de les nostres vides. Però les escletxes apareixen fins i tot en les situacions més extremes, la vaga de fam de Joaquín Garcés en la presó de Castelló detingut el 16 de Setembre del 2003 junt a 6 companys més en el marc de lluita social per l’alliberament dels processats a les manifestacions de Salónica en Juny del mateix any. Una vaga de fam en protesta per la situació dels companys Gabriel Pombo Da silva i Jose Fernandez Delgado, actualment empresonats a Alemanya i per la abolició de L’estat-capital que trenca amb la submissió dins de la presó i dirigeix mirades cap a dins del centre penitenciari de Castelló.

Mirades com les de l'assemblea d'estudiants llibertaris que han realitzat unes jornades contra les presons i una marxa en solidaritat malgrat la poca resposta social i atenció fins i tot dins dels moviments socials castellonencs.